dijous, 31 de març de 2016

La mare que farà classes de futbol al seu fill

Mare al futbol queixant-se de com juga el fill: "Quan arribem a casa, hi ha un a qui la seva mare li farà classes de futbol". Em repateja i com sempre que això em passa, en comptes de començar a tirar bilis cap a ella (cosa que mentalment ja vaig fer una estoneta, jeje), vaig anar a mi. Per què em molestava tant aquella dona amb aquella veu tan exigent i que no parava de parlar i dir el que tothom havia de fer i que tractava el seu fill d'inútil? Doncs perquè jo no em volia reconèixer amb comportaments similars, però els tinc.

Sí, sí, és més fàcil dir que allò que no t'agrada és a fora que reconèixer que tu tens "temasso". Doncs sí, tinc tema, ho reconec. Jo també he volgut que els meus fills ho facin tot bé i que em facin sentir orgullosa i he anat a preguntar-me què pensaran els altres dels meus fills i en conseqüència de mi. Havien de ser 10s, havien de saber fer-ho tot molt bé i això passa per davant de disfrutar i de viure al seu ritme. Passa per davant de decidir com es posen a fer les coses i a quines volen implicar-se més o menys i de decidir potser que simplement volen jugar, que no volen competir o que hi ha dies que tant els fa el joc o l'estudi o el que sigui que tenen entre mans. Anant relacionant-me amb ells i podent-los sentir una mica, he anat deixant enrere i podent estar amb que el meu fill pugui treure un 5 i/o un 6 i que hi hagi dies que no dongui una amb el futbol, per exemple. He anat descobrint que la relació amb els meus fills no es basa amb exigir-los rendiment, sinó amb el vincle des del cor i amb conéixer qui són i com són i vaig fent passets cap aquí, a vegades amb més èxit i d'altres amb menys, tot s'ha de dir.

El que passa és que el tema d'aquest missatge no és que no deixem que els nens vagin trobant el que volen fer a la vida i com ho volen fer i que ens relacionem amb ells des del tema del rendiment i l'exigència, que ja és un tema prou greu. El tema d'aquest missatge va més enllà, vol mostrar com això té molta més repercusió de la que creiem.

Moltes mares incordiem molt els nostres fills masculins. Avui toca parlar de mares i fills, però les mares també incordien les filles i els pares els fills i les filles, però avui toca mare i fill. I el que no tenim en compte és que ens carreguem la relació amb els fills des d'aquí, perquè no hi ha estimació quan el que vols és que el teu fill rendeixi i estàs des de l'exigència i no pots acceptar que hi ha dies i diferents motivacions i maneres de fer. I aquest fill aprèn a relacionar-se amb les nenes i les dones segons la relació que pot establir amb la mare. I si la mare l'ha estat incordiant dia sí, dia també, el que aprèn és que les dones incordien. Per tant, voldrà relacionar-s'hi per la sexualitat, però fugirà d'ella de diferents maneres, ja que la cosa és que se sent agobiat/exigit/incordiat per la dona.

Doncs bé, l'altre dia vaig sentir a aquella mare, vaig mirar el nen i vaig imaginar-me a aquell nen fugint de la implicació emocional i el compromís amb la dona, ja que entrar en aquest terreny per ell estarà associat amb com la mare se'l menjava amb patates i, és clar, a la mare no la podia engegar de petit, però a les dones amb les que es relacioni sí que els hi col.locarà tot de coses que no ha pogut fer amb la mare, perquè en el fons, salvarà a la seva mare. Salvarà a la que l'ha exigit i agobiat i carregarà la seva motxil.la a les de fora.

Aquella dona de fora que es (no) relacioni amb ell, podria ser que tingués un fill amb ell. I des de la càrrega emocional de no haver comptat amb l'home a nivell relacional íntim (l'home actual i el seu propi pare primer), li carregarà al fill coses que no li pertoquen i també començarà a exigir-li coses que no toquen i el nen acabarà sent un altre home al que les dones incordien. Si no es para, generació rere generació, el tema de fons serà allà... Fins quan? Hi podem fer alguna cosa perquè la cosa no evolucioni així? Sí, treballar-se els "temassos". Cada "temasso" treballat per una pare o una mare, ja no passarà de la mateixa manera a la generació següent. Jo ho he fet a través de la psicoteràpia. Cadascú que trobi la manera que li vagi millor, però pleaseeee, no passem els temes tal quals als nostres nens!! Hem de mirar de millorar l'espècie!! Des del cor, això sí.