dijous, 12 de juny de 2014

L'impacte de les noves generacions

L'altre dia vaig descobrir una organització sense ànim de lucre que es diu Acumen. Una organització amb la missió de canviar la manera com el món adreça la pobresa. Acumen fa formació de líders mundials perquè aquests líders introdueixin canvis en els seus entorns. Els formen a nivell d'economia i finances, a nivell d'ètica i moral i a nivell d'habilitats executives. Els canvis a introduir són per a millorar la vida de les persones i el que fan aquests líders és promoure que les persones tinguin les eines per poder sortir de la pobresa i que ells mateixos canviïn el seu món, el seu entorn.

Al 2013 es va graduar una nova fornada de líders d'Acumen i la seva declaració final és que treballen pel següent:

FELLOWS DECLARATION

A SELFLESS society
rooted in the TRUE IDENTITY
of all VOICES,
raised in HOPE and LOVE,
acting with COURAGE
through SERVICE
and ACTION,
while TAKING RISKS
to reach collective HAPPINESS

Una societat ENTREGADA
arrelada en la IDENTITAT DE VERITAT
de totes les VEUS,
criada en l'ESPERANÇA i l'AMOR,
actuant amb VALENTIA
a través del SERVEI
i l'ACCIÓ,
mentre es PRENEN ELS RISCOS
per aconseguir la FELICITAT COL.LECTIVA.

A aquests vídeos surten tots explicant el que fan i el que faran (activeu subtítols en espanyol):  




Jo vull líders d'aquests pel món. Aquesta iniciativa porta a la realitat allò que he escoltat moltes vegades que el que fa falta és canviar als que ens lideren, que la casta de líders que hi ha hagut fins ara representa un model egoïsta i cobdiciós en el qual només uns pocs acumulen i es beneficien del que és de tots.

dilluns, 9 de juny de 2014

La cobdícia i el Procés Constituent

Avui he visitat la pàgina web del Procés Constituent i a l'apartat de campanyes he trobat varis vídeos on persones conegudes a Catalunya (entre elles, en Tortell Poltrona, per exemple, un paiasso amb molt de seny) parlen del que és la cobdícia i la seva relació amb la banca actual i el capitalisme.

Us deixo l'enllaç, que val la pena mirar-se'ls i quedar-se amb moltes de les coses que es comenten:

La cobdícia segons...

I hem de passar a l'acció tots plegats, cadascú com pugui i en la mesura que pugui, però no podem deixar el nostre present i el nostre futur en mans dels cobdiciosos.



dijous, 5 de juny de 2014

La riquesa no material o viure en l'abundància

Em sento molt més rica que abans i no em refereixo a res material. Tots sabem que hi ha milionaris garrepes i que viuen en la desconfiança i la por o que volen més i més diners i pertinences. Aquesta gent té molt més del que necessita i del que molta gent tindrà mai a nivell material, però no se senten rics. No viuen una vida abundant.

Un pot sentir-se ric independentment de les possessions materials. Es pot ser ric en experiències i connexions, en vivències, en temps, en llibertat, en tranquil.litat, en alegria, en amor, en respecte, en intimitat, en petons, en idees, en creació, en disfrutar el moment, en confiança, en carícies, en espontaneïtat, en amistat, en ganes de viure... Aquesta és la riquesa que vaig experimentant cada vegada més. Sento que visc amb abundància i que tota aquesta riquesa no depèn dels diners o les coses que tinc.

La llista podria ser més llarga. Què més se us acudeix?




dimecres, 4 de juny de 2014

Reis? Només si són mags

Amb els tres reis mags hi ha suficient, ells són diferents, ells creen màgia. Ells porten regals, els altres ens roben a tots plegats.

Joan Carles abdica i com podem permetre que hi posin al fill al mateix lloc? Un lloc que representa el més carca d'una societat acabada, casposa, sense cap mena de sentit ni funció en la nostra actualitat (de fet, l'ha tingut mai?). La majoria dels joves sense feina i aquesta gent vivint de nosaltres i anant tenint fills perquè els mantinguem entre tots i pels segles dels segles.

Els reis no dimiteixen ni quan són enxampats a l'Àfrica, no precisament ajudant una ONG. Tot i que al nostre país tampoc ho fan els polítics ni que hi hagi Bárcenas. Quin panorama!

El primer acte de Felip: un acte castrense. La foto plena de tíos amb uniforme i cara de mala llet i el capellà que no falti. Vaja, que si la foto és en blanc i negre, et poses a buscar en Franco. Què volen dir amb aquest primer acte, que ens protegeixen de què? De nosaltres mateixos? I a aquest Felip no li cau la cara de vergonya que l'hagin endollat d'aquesta manera? Algú amb la seva edat encara pot pensar que els reis han d'existir? I voler-ho ser? Uff, quin nivell! On és el seu orgull de conseguir les coses per ell mateix?