dimarts, 29 d’abril de 2014

El mal ens atrapa i no ens deixa anar més enllà

Volem estimar, volem viure disfrutant, amb consciència, volem viure una vida amb sentit, amb plaer, en connexió amb nosaltres i amb els altres, al menys, amb alguns altres. Volem anar més enllà, tenir bones relacions, trobar la nostra vocació i aportar des de la nostra autenticitat al món, crear lliurement... Volem viure una bona vida. Al menys, jo sí i molta gent que conec també.

El mal que portem a dins no ens deixa experimentar tot això amb consistència. Si no ens "curem" una mica, és a dir, si no sentim aquest mal i l'anem treient, si no l'estovem i li donem la importància que té, si no podem deixar entrar l'empatia, el consol i la companyia en aquests lloc, seguirem del tot condicionats per aquest mal que no volem ni veure ni sentir. Ens hem defensat per no sentir-lo i ho seguirem fent. D'aquesta manera, des d'aquesta defensa per no sentir el mal, tampoc podrem sentir l'estimació, el plaer i tantes altres coses que voldríem sentir i experimentar.

dilluns, 28 d’abril de 2014

El nostre destí

Venim realment amb una missió a aquesta vida? Tenim un do especial amb el que podem aportar al món i fer-lo un lloc millor, fer-lo evolucionar i fer evolucionar l'espècie humana? Portem un karma que hem de transcendir? El fet de ser capaços de fer-nos aquestes preguntes què vol dir? Que té sentit el que ens plantegem o que els humans tenim massa capacitat per ser transcendents i que la realitat és molt més limitada i plana?


Jo em quedo amb que si tenim aquesta capacitat perarribar a plantejar-nos qüestions tan espirituals i metafísiques és perquè aquestes realitats existeixen. De fet, això em mou, m'inspira, m'emociona... Amb què us quedeu vosaltres?

diumenge, 27 d’abril de 2014

La diferència entre guanyar i tenir èxit

En John Wooden, un famós entrenador de bàsket americà va donar una conferència a TED Talk anomenada The Difference between Winning and Succeeding. La traducció de winning seria guanyar o véncer algú altre i la de succeeding és tenir éxit o aconseguir fer bé alguna cosa.

M'ha semblat una xerrada molt interessant, perquè els meus dos fills juguen a futbol i després de veure molts entrenaments i molts partits, jo també veig la diferència entre guanyar i fer-ho bé. Es pot guanyar i haver estat ben mediocres i es pot perdre i haver fet un partidàs en que la majoria ho han donat tot o ho han fet el millor que han pogut.

divendres, 25 d’abril de 2014

Les escoles, els pares, els entrenadors i els adults en general maten la creativitat dels nens

Com a mare que sóc sé que el que jo faig i també el que dic, ja sigui conscientment o, moltes vegades, des de la meva inconsciència, té un pes clau per als meus fills. També ho sé com a filla que sóc. Quantes vegades no podem tenir en compte i cuidar els nostres fills tenint en compte la seva diferència, el que els fa únics, el que realment ells voldrien? Com afecta això als nostres fills? Segur que afecta la seva seguretat, la manera com es mostren, la seva creativitat i la qualitat de la relació i la comunicació que poden establir amb els seus pares. Jo ho he experimentat com a filla i també com a mare i m'interessa molt anar fent camí personalment, per poder acompanyar els meus fills des d'un altre lloc.

dijous, 24 d’abril de 2014

La por a mostrar-nos, la por a passar a l'acció, a crear

La majoria de nosaltres tenim habilitats i virtuts suficients com per mostrar-les en moltes situacions.

Tenim tanta por que acabem no mostrant-nos, no passant a l'acció, no donant la cara i aportant allò que tenim que és únic i que seria un regal per qualsevol persona mínimament oberta a viure la vida amb el que té de bo.

dimecres, 23 d’abril de 2014

Com ens apropem els homes a les dones i les dones als homes?

L'home és físic, s'apropa, abraça, acaricia, toca, escurça distància físicament. La dona parla, explica el que li passa, li demana a l'home que què li passa a ell, necessita un apropament més des de la comunicació verbal. Vol dir això que els homes no necessiten parlar i comunicar-se? No, però no és així com es solen apropar a la dona, són més directes amb el contacte físic, venen més des d'aquí. Vol dir que les dones no necessiten el contacte físic? No, però una dona primer diu com se sent o li demana a l'home en què està pensant o li recorda que han de parlar d'alguna cosa pendent, després ja arribarà al físic.

M'estic referint a relacions ja una mica establertes, no al moment en que es coneixen. Em refereixo a quan ja l'home i la dona es van mostrant més amb com són de veritat.

Això ho he acabat de posar a la consciència avui. Quantes vegades he rebutjat a l'home quan em venia físicament, perquè jo volia que em vingués des de la parla, des de la comunicació verbal primer. L'home aquí s'exposa, demostra una necessitat, per ell el primer de tot és la necessitat d'una connexió física amb la dona i així està mostrant-se des de la seva masculinitat. Que el rebutgin aquí no ha de ser ni agradable ni fàcil.

dijous, 17 d’abril de 2014

El que m'ha ensenyat TV Olot

L'altre dia vaig sortir a TV Olot, m'ho van dir amb poc temps d'antelació i no em sentia massa bé físicament. Vaig decidir no preocupar-me més del compte i intentar deixar-me anar, però tot i així, per mi era quelcom nou i vaig entrar en por. La meva por normalment és por de no poder acabar un cop començo, d'haver-ho de deixar a mitges, de fer-ho malament, de fer el ridícul, i, al final, de no semblar prou intel.ligent o capaç. En definitiva, tot ve d'estar més pendent del que pensaran els altres de mi (sovint m'imagino els pitjos escenaris) que de poder confiar en la meva capacitat i deixar d'haver de demostrar res als altres, poder estar tranquil.la, donar-me el meu temps i gaudir del que faig.

dimecres, 16 d’abril de 2014

Caroubé, el primer portal sobre el món de la garrofa

Una amiga meva de Banyoles que viu a Granada ha engegat un projecte molt maco i ha muntat una web molt completa i amena amb tot d'informació relacionada amb la garrofa. Per qui no sapigueu que és, doncs és el fruit d'un arbre i es fa servir com una alternativa més sana a la xocolata, resumint-ho molt. Visiteu la pàgina i podreu obtenir una informació detalladíssima sobre el tema. També trobareu una àmplia selecció de productes elaborats amb la garrofa que podeu demanar online. No deixeu de fer una ullada, val la pena:







dimarts, 15 d’abril de 2014

Què és el MMS?

Jo no tenia ni idea que existia aquest MMS, però després de llegir aquest article a la revista Ets el que menges: Què és exactament el famós MMS? i de veure el següent video, he pensat que valia la pena fer-ne referència, perquè s'ha de donar a conéixer que existeix i després que tothom decideixi què vol fer al respecte.